Plataformaalcampo.cat

Aquesta pàgina informativa forma part de la campanya que duu a terme la Plataforma per la Llengua, per demanar l’ús del català en els serveis que les empreses ofereixen en l’àmbit lingüístic català. Per accedir a la pàgina web de l’empresa, aneu a www.alcampo.es

La Plataforma per la Llengua us informa que aquesta empresa no ofereix molts dels seus serveis i informacions al client en català, tractant el consumidor català de manera diferenciada respecte la resta de comunitats lingüístiques d’Europa i occidentals comparables.

 

Elements a tenir en compte en el consum responsable en català i per a una pràctica lingüística no discriminatòria per part de l’empresa:

Etiquetatge / atenció oral / rètols i cartells / documents d’oferta de serveis /  serveis electrònics / factures comunicacions i notificacions escrites

 

Informació per a l’empresari: 10 preceptes de mínims que cal tenir en compte davant del consumidor català
Codi de bones pràctiques a l’empresa en relació amb l’ús del català
Informació per al consumidor: idees per a un consum responsable en català

 

Propòsit del web: la Plataforma per la Llengua està disposada a cedir GRATUÏTAMENT aquest domini a l’empresa, en el moment que hagi assolit els nivells de normalització lingüística adients. >>text sencer


Contacte de l’empresa / Avís legal / Legislació Lingüistica

Etiquetatge

Malauradament hi ha encara multinacionals que, contra els drets del consumidor reconeguts legalment, i fins i tot en alguns casos contra els propis codis de conducta, no utilitzen el català en l’etiquetatge dels seus productes. Aquest fet situa el català en un cas únic i excepcional a la Unió Europea i en països democràtics, ja que aquestes multinacionals sí que etiqueten per a llengües amb menys parlants i per a comunitats lingüístiques molt més petites que la catalana. Així, aquestes multinacionals etiqueten els seus productes en les diverses llengües de països com Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà. Per exemple, gaudeixen de productes etiquetats adequadament en la pròpia llengua comunitats lingüístiques com la sueca a Finlàndia (293.000 parlants) o l’alemanya a Bèlgica (100.000 parlants). En canvi, aquestes multinacionals no etiqueten en català per a 9 milions de catalanoparlants.
Cal recordar que la Llei 3/1993 de l’Estatut del Consumidor garanteix el dret del consumidor a rebre la informació dels productes en català. Així doncs, aquestes multinacionals vulneren aquest dret.

Visita l’exposició virtualLa Llengua en l’Etiquetatge de les Grans Marques”, on queda reflectit el tracte diferenciat que rep el català per part d’algunes multinacionals, en referència a les altres comunitats lingüístiques comparables.

Les administracions també marginen el català en la legislació. Hi ha 155 lleis o disposicions legals d’aplicació a Catalunya que obliguen a etiquetar en castellà i només una (per als productes amb denominació d’origen o qualitat) que obliga a etiquetar en català, tot i que la Generalitat de Catalunya només l’aplica parcialment.
Vegeu el document: "En l'etiquetatge, la Llei ens discrimina. Castellà 149 - català 1. Obligació per golejada". (PDF)

Orientacions per l’empresari:
Ja etiquetes en català ? L'etiquetatge en català, una necessitat clau per a l'empresa moderna
Orientacions per etiquetar en català i conèixer les raons i importància per fer-ho. Dirigit a empresaris i persones implicades del sector.
Descarrega't aquí l'estudi o el desplegable-resum en pdf.

torna>>


Atenció oral

Tot i que la majoria de grans empreses estan en condicions d’atendre en català en els seus establiments, algunes multinacionals no fan l’atenció telefònica al client en català. Això vol dir que no ens entenen en català quan ens hi adrecem. Aquest és el cas, per exemple, d’algunes companyies telefòniques. Algunes grans empreses també acostumen a no atendre en català en l’atenció electrònica al client. En cap cas ens poden exigir o demanar un canvi d’idioma si el servei que ofereixen s’adreça a Catalunya. Si ens trobem en aquesta situació, podem fer una denúncia oficial, ja que representa una infracció de la Llei 1/1998 de Política Lingüística.

torna>>


Rètols i cartells

Alguns grans establiments comercials incompleixen la Llei 1/1998 de Política Lingüística perquè no ofereixen els rètols i cartells dels seus establiments, almenys en català. Algunes grans empreses inclouen el català de forma parcial, però segueixen sense oferir molta informació adreçada al client en català.
Vegeu l’estudi de la Plataforma per la Llengua El català en els catàlegs dels grans establiments comercials i supermercats, a Catalunya (2007), on també s’analitza la retolació, i el resum amb actualitzacions del 2008.

torna>>


Documents d’oferta de serveis

Algunes empreses no disposen dels catàlegs de productes almenys en català, infringint la Llei 1/1998 de Política Lingüística i els drets del consumidor. La majoria de grans superfícies comercials i supermercats ja tenen els seus catàlegs en català, però hi ha excepcions. D’altres empreses utilitzen el català només parcialment i també tenen catàlegs il·legals.
Vegeu els informes de la Plataforma per la Llengua sobre El català en els catàlegs dels grans establiments comercials i supermercats, a Catalunya (2007) i les actualitzacions del 2008.
Aquesta mateixa infracció també es produeix en les cartes i menús de bars i restaurants, si no són almenys en català.

torna>>


Serveis electrònics

Algunes grans empreses no tenen en compte el català en les seves web i serveis electrònics, tot i que aquestes multinacionals sí que utilitzen llengües amb menys parlants que el català i per a comunitats lingüístiques molt més petites que la catalana. Per exemple, normalment les web de multinacionals a Suïssa tenen la opció idiomàtica en alemany, francès i italià; a Bèlgica en francès i neerlandès, al Canadà en anglès i francès, etc. El català és l’única llengua de les seves característiques que no és tinguda en compte per part d’aquestes multinacionals.
Aquests dèficits són difícils d’explicar, a causa de la gran vitalitat del català a Internet respecte altres llengües i comunitats, tal com evidencien molts indicadors (nombre de webs i blocs per parlant, nombre absolut de webs i blocs en català, domini.cat, etc.). Moltes grans empreses com Microsoft i Google ja ofereixen els seus serveis i productes en català. El mercat català és sensible als usos lingüístics en els serveis electrònics i en fa un ús més gran que molts altres mercats europeus.
Vegeu l’apartat corresponent al català a Internet del document “El català en el món socioeconòmic

torna>>


Factures, comunicacions i notificacions escrites

Tant les factures com les comunicacions i notificacions escrites que les empreses públiques i de servei públic donen als seus clients residents a Catalunya, han d’ésser com a mínim en català si així ho desitja el client. Moltes empreses no ho fan, vulnerant aquest dret del consumidor. El consumidor pot exigir el compliment d’aquest dret i denunciar l’empresa infractora, si s’escau.
A quines empreses afecta?:
1) Les empreses públiques de la Generalitat o d’alguna altra administració de Catalunya, i les que presten un servei de concessió d’alguna d’aquestes administracions.
2) Les empreses de servei públic són les que ofereixen serveis de transport, subministraments (aigua, gas, electricitat), telecomunicacions (telefonia) i altres.
3) També estan subjectes a garantir aquests drets lingüístics i/o d’altres com per exemple rebre els contractes, pressupostos, garanties, etc. en català, les següents empreses: entitats financeres i d’assegurances; agències de viatges; empreses d’instal·lacions, reformes, manteniments i reparació de béns de naturalesa duradora i de l’habitatge; altres prestacions i lliuraments a domicili.

Cal informar-se en cada cas de la legislació específica. Per a això es pot recórrer a les Oficines de Garanties Lingüístiques: www.gencat.cat/llengua

torna>>


contacte de l’empresa

http://www.alcampo.es/WebPortal/Alcampo/Paginas/Escribenos/EscribenosClientes.page

ALCAMPO, S.A.
Calle de Santiago de Compostela Sur s/n,
Edificio de Oficinas La Vaguada,
28029 Madrid

C.I.F. A-28581882
Tel.: (+34) 91 730 66 66
Fax: (+34) 91 739 92 01

torna>>


Avís legal

Condicions generals

Totes i cadascuna de les planes web localitzables sota el domini alcampo.cat i els seus respectius subdominis i subdirectoris, així com el seu contingut, són propietat de La Plataforma per la Llengua, amb domicili social al carrer Rocafort, 242 bis, 3r pis, 08029 de Barcelona, amb NIF número G-60417631, constituïda per temps indefinit i inscrita al registre d'associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 14.606.

L'accés al lloc web i la utilització dels seus continguts i serveis, s'ha d'efectuar d'acord amb la legislació vigent en matèria de marques, noms comercials, patents, propietat intel·lectual i industrial, i serveis de la informació, així com qualsevulla legislació concordant aplicable.

torna>>


Legislació lingüística


El següent recull de legislació lingüística de la Generalitat de Catalunya, fa referència a l’ús del català per part de les empreses en l’atenció oral, la retolació fixa dels establiments, els documents d’ofertes de serveis, les factures i altra informació dirigida al client. També als drets lingüístics dels consumidors, inclòs el de rebre la informació dels productes en català.

No hi ha cap llengua pròpia a Europa amb tants parlants com el català, tant desprotegida legalment.

Per exemple, en l’etiquetatge, llengües com el castellà compten com a mínim amb 149 disposicions legals que en garanteixen l’ús, mentre que el català només compta amb una disposició legal (la de productes amb segells de qualitat i denominació d’origen catalanes). Vegeu document En l’etiquetatge, la Llei ens discrimina:http://plataforma-llengua.cat/media/assets/1066/lleis_etiquetatge.pdf


Pàgina on es recull de legislació lingüística a Catalunya: http://www6.gencat.net/llengcat/legis/index.htm

 

LLEI 1/1998 DE 7 DE GENER, DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
CAPÍTOL V - L'activitat socioeconòmica

Article 31: Les empreses de servei públic

1. Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d'altres, han d'emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.
2. Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones residents a Catalunya per les empreses i les entitats a què fa referència l'apartat 1, incloses les factures i els altres documents de tràfic, s'han de fer almenys en català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen.
3. El que disposa l'apartat 2 en relació amb les factures i els altres documents de tràfic s'entén sens perjudici de la competència de l'Estat per a organitzar els serveis esmentats quan els presta directament o per mitjà de les seves empreses i entitats.

Article 32: L'atenció al públic

1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.
2. El Govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1.
3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Cinquena: Garanties de compliment

Aquesta Llei no estableix sancions per als ciutadans i ciutadanes. Tanmateix:

b) L'incompliment dels preceptes dels articles 15, 30, 31 i 32.3 imputable a les empreses i les entitats concernides es considera una negativa injustificada a satisfer les demandes de les persones usuàries i consumidores, a la qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.

Les Denominacions d’Origen i de Qualitat. Segons l’article 34.2 de la Llei de Política Lingüística, tots els productes catalans amb denominació d’origen, denominació comarcal, denominació de qualitat o productes artesanals que es distribueixen en l’àmbit territorial de Catalunya, han d’estar etiquetats necessàriament, com a mínim, en català. Bona part d’aquests productes estan contemplats en la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària, i en el Decret 285/2006, de 4 de juliol, pel qual es desenvolupa la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària. La Llei 14/2003 versa sobre tots els productes amb denominacions de qualitat exceptuant els vins i caves, tal com es descriu en el punt a) sobre l’objecte de la Llei

LLEI 3/1993 DE 5 DE MARÇ, DE L'ESTATUT DEL CONSUMIDOR
Capítol IV - Drets lingüístics dels consumidors

Article 26: Ús del català en la informació i en la contractació

D'acord amb el que estableix l'article 3.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya:

a) Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat.
b) Qualsevol part interessada té dret a rebre en català els contractes d'adhesió, els contractes amb clàusules-tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que es desprengui de la realització d'algun dels contractes esmentats.

Article 27: Dret a ésser atès de qui s'expressa en qualsevol de les llengües oficials

Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han de trobar-se en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya.

Capítol V - Infraccions i sancions

Article 29: Infraccions

Es consideren infraccions en matèria de defensa dels consumidors:
f) Vulnerar els drets lingüístics que són reconeguts per aquesta Llei als consumidors o impedir-ne l'exercici.

La Declaració Universal de drets lingüístics del 1996 també inclou el dret d’una comunitat lingüística a rebre la informació sobre l’ús i consum dels productes en la llengua pròpia, en el propi territori, en el següent article:
                                         
Article 50 de la Declaració Universal de drets lingüístics. 1996

“En el territori de la pròpia comunitat lingüística, tothom té dret a gaudir en la seva llengua d'una informació completa, tant oral com escrita, sobre els productes i serveis que proposen els establiments comercials ubicats en el territori, com ara les instruccions d'ús, les etiquetes, els llistats d'ingredients, la publicitat, les garanties i altres.”

torna>>